A veure, qui no ha tingut una xicota durant l'inici de la pubertat? En aquella època en la que encara creus en l'amor etern amagat darrera d'un angelical rostre. DONCS JO NO!!! En aquella època, jo sempre m'enamorava de la imbècil de torn, que sempre perdia el cul per lligar-se al bulles de la classe. Total, que quan tens la sort de descobrir el món de la música, i també tens la sort de descobrir "Slave To The Grind", substitueixes a la idiota de torn per cançons com "Get The FUCK Out", "Riot Act", "In A Darkneed Room", que fa que tornis a pensar en la fulana de torn, etc.

Total que la meva relació, o la que hauria d'haver mantingut amb la ninyata de torn, la vaig tenir amb una cinta. Lamentable no? Però va ser com les relacions en si. Les vas desgastant fins que finalment s'acaben trencant. I llavors, si encara dura el "feeling", tornes a adquirir-la. Tres cintes vaig trencar de tant escoltar aquell disc. Llavors amb el temps, quan aprens que una erecció no sols serveix per a posar en entredit la llei de la gravetat, ja arriba l'adolescència i també els cd's. I ja no és el mateix. Però a vegades, quan la nostàlgia t'envaeix, tornes a tenir relaciones temporals amb la estúpida de torn o amb el disc segons es desitgi, però ja no és el mateix. Total que l'abandones, o t'abandonen, fins ... 14 anys desprès tornen Skid Row, torna aquella vella passió. I ja no és el mateix. Perquè ells tampoc són els mateixos. Seb Bach va ser expulsat del grup i en el seu lloc hi ha un tal Solinger que realment ho borda. Però no és el mateix. L'edat no perdona i la velocitat ja no és la mateixa d'abans. Més mitjos temps i a mi sempre em van excitar, neurològicament parlant, amb els seus ritmes frenètics. Però conserven la classe i saben com delectar al personal, el que fa que aquest disc, pugui estar mesos fins que el tregui de la pila de preferits i l'arxivi a la prestatgeria per d'altres moments de nostàlgia.

Total, que la fulana de torn, ara mateix està casada, amb dos fills, una hipoteca, un marit auto-massa-drogadicte i amb un cul que sembla la pressa d'un pantà, i jo, estic lliure com un ocell i gaudint de la vida i altre cop dels Skid Row. Alguna cosa tenia que tenir de bo tanta frustració.