No entraré en comparacions. No cauré en l'error de comparar el mític vocalista de Skid Row, Sebastian Bach, amb el seu substitut Johnny Solinger. Està clar que Sebastian ha estat un estendard, no només per a la banda americana sinó per al Hard Rock en general. Però el passat, passat és, i encara que la veu de Sebastian Bach perdurarà en el nostre record pels segles dels segles, la realitat és que en l'actualitat Skid Row romanen en escena, i un altre gran vocalista com és Johnny Solinger pren el rol de primer pla de la banda.

"Revolutions Per Minute" no és un mal disc, encara que tranquil.lament i sense cap tipus de remordiment, podria ara mateix espellar-lo i llençar-lo als cocodrils, i després d'assegurar-me que no queda ni un ínfim trosset ni del seu artbook, podria fer el propi amb cadascun dels membres de la ja veterana banda.

"Revolutions Per Minute" és un àlbum que com pròpiament indica el seu títol està carregat de revolucions, se'ns presenta bastant animadet d'inici a fi. Res més. El seu so està més proper al Punk i quan algun tema sembla voler fregar aquest Hard Rock que en la seva època els va caracteritzar, Skid Row sonen. com ho descriuria fàcil i alhora contundentment?. Guarros? Macarres? Sí, per a entendre'ns seria alguna cosa així, i nois, Skid Row tenen una reputació, i en el segle XXI la profanació d'un nom hauria de pagar-se amb la guillotina i el posterior exili de cadascun dels caps dels components de la banda.

Sergi