És difícil fer una crítica on els teus sentiments i la teva lògica lluiten sense descans sobre el que vols descriure (ara mateix està guanyant la lògica per dos ippons a un yuko).

Per una part, tenim que des de que en Walkier va deixar el grup, la seva original mescla de thrash i folk ha desaparegut completament, no només han perdut aquella veu trencada i característica sinó també l'essència del grup, aquella base que els distingia.

Però per una altra banda, tenim que en Ridley és un gran cantant melòdic, i el disc és una de les millors composicions de folk metal en el que portem d'any. Bona música, grans canvis i genials sobreposicions d'elements elèctrics i instruments tradicionals.

Mantenen un xic del seu humor negre i de les seves lletres pro-alcoholisme, però això no fa que els seus fans no critiquin aquest disc (si podem anomenar fans a tots els que no accepten cap mena de canvi en un grup, ni que sigui a millor).

En definitiva, disc de folk metal ple d'intel·ligents composicions i replet de bons detalls, però aquests no són els Skyclad que havien servit de banda sonora per a orgies alcohòliques d'anys enrera.

Lluís