Des d'una discogràfica que va aparèixer com el paradís per als grups underground de qualitat, ens arriba una remesa de cds on Slough Feg són els que se salven de ser una pila de clixés dels 80, posats un al costat de l'altre, i editats com cd de música (cert és que la majoria dels qui no han descobert nous sons en els últims 20 anys tampoc han descobert Internet, i seran bons compradors, però és una generació en extinció i per tant, una vana aposta de futur).
Slough Feg se salven per estructures poc ortodoxes, estranyes a una primera escolta, atractives en les següents. A més, tenim algun toc folk sobre un heavy metal que ha begut bastant del so Stoner i una veu que es surt dels registres habituals, arribant-nos a recordar aquelles línies melòdiques d'un Jorn Lande en la seva etapa amb Mundanus Imperium.
El que no està tan bé en el cd és el so dels instruments, respecte a la veu, extremadament apagats, sense brillantor, cosa que contrasta en excés i arriba a donar la sensació d'estar en un Karaoke, la música d'una banda i la veu per un altre.
També podríem criticar (a part de l'horrible portada que no té res a veure amb la música d'aquest “Hardworlder”) la limitació tècnica als instruments, però el fet cert és que si haguessin millorat el so això només es notaria en certes transaccions seudo-progressives, ja que aquesta música no requereix massa més, i tampoc crec que estiguin en una edat com per aprendre ara.

Lluís