 Collonut! Compra-te'l! Ja està, aquesta és la meva crítica de l'últim de Sôber... Viiiinga, vaaaaaa... us explicaré alguna cosa més...
El primer que em va cridar l'atenció va ser la portada. És blanca! Potser hauran canviat la tristesa per una mica d'esperança? Bé, en realitat, i segons Carlos Escobedo, aquest color pot donar una impressió encara més sinistra, ja que com el negre, és neutre. Per una altra banda, les seves lletres segueixen essent fosques, críptiques fins i tot... però és possible que s'entrevegi un dèbil raig de llum entre les tenebres característiques d'aquesta banda. Cançons com "Diez años" - el single, i una de les meves preferides - tenen un toc fosc-festiu molt ben aconseguit.
Musicalment, i des del meu humil punt de vista, crec que han arribat a la maduresa a la que apuntaven des del principi... Han deixat enrere les que podien ser influències de Tool (ja sé que les comparacions són odioses, però el meu treball és orientar a la peña, no?) i han polit el seu propi estil, tan propi que ja no admet comparacions. Fins i tot han repetit arranjaments clàssics a "Hemoglobina", una de les cançons amb més "ambient" del disc, que per altra banda pot classificar-se com a "canyero", això sí, en l'ona del "Morfología".
Els onze temes del disc (atenció al darrer; s'ha de deixar que arribi al final) es beneficien a més a més de la mestria de quatre trossos de músics. La secció rítmica, a càrrec d'Alberto Madrid i Carlos Escobedo, magnífica. Els ritmes, solos i arranjaments de les guitarres de Jorge Escobedo i Antonio Bernardini, impressionants. I lo millor és que en directe no es perd res d'aquesta qualitat.
Si coneixes a Sôber, ja estàs trigant a comprar-te el disc. Si no, crec que pot ser una bona introducció al fosc món d'aquesta banda madrilenya. Ah, i a més a més han fet tot el possible per a que no te'l venguin a més de 12 euros... A què esperes?
Fausto
|
