Aquí tenim de nou els madrilenys Sôber, amb el seu recent i quart llarga durada (cinquè si contem el que van editar amb el nom de Sôber Stoned) "Reddo", que ve a ser la lògica i natural seqüela del seu anterior "Paradysso". L'evolució, tant musical com mediàtica, de Sôber ha estat mesurada però infal·lible; seguint la màgica fórmula de "sense pressa però sense pausa" han aconseguit que el seu so sigui cada cop més elaborat i personal i la seva repercussió en els medis i en el públic cada cop més àmplia i intensa, com bé es pot apreciar en les extenses gires que ja realitza la banda, en les firmes de discs o en la important campanya promocional rere els seus treballs. De fet, ara que ho penso, sembla que va ser ahir quan un servidor gaudia amb temes com "Loco" o "Caída libre", de la mà d'un grup que prometia, però que a dures penes es començava a obrir pas en una escena no especialment oberta a grups que no fessin o bé quelcom molt comercial o bé quelcom molt heavy, una escena en la qual el terme mig era (i en part és) difícil d'encaixar. El temps els ha donat la raó i a base de treball i bones maneres han aconseguit fer-se amb una posició privilegiada, un lloc que exerceix el rol de xarnera entre aquells dos extrems que alguns encara tenen por que es toquin.

Ivan Sáez