Set anys des de l'últim cd d'estudi s'han fet bastant llargs, fins i tot amb els cds de Savia i Skizoo pel mig.
Encara recordo quan els vaig veure per primera vegada, a mitjans dels 90, a Cerdanyola del Vallès, en una sala que era això, la sala d'un centre social, sense cap tipus de ventilació o capacitat de sonorització, ni una miserable tarima per als músics que tocaven arran de terra. Una vegada finalitzat el concert va ser fàcil identificar-los, entre 200 persones amb samarretes de les seves bandes preferides, texans ajustats, cervesa en mà i pèls llargs cridant, movent-se amb dificultats per aconseguir la seva destinació, fossin conscients de la mateixa o no. hi havia quatre tius també de negre, però amb pèl curt, les seves camises de màniga curta sense cap arruga, sostenint una ampolla d'aigua a les seves mans, i xerrant tranquil.lament com si no s'adonessin de l'aldarull que hi havia al seu voltant. Recordo també que vam comentar entre nosaltres "són el grup que millor han escollit el seu nom en tota la historia".
Doncs bé, aquest "Superbia" segueix sent Sôber, és a dir, sona a Sôber i és, segurament, el més sobri que han editat mai. Encara que potser massa sobrietat, ja que de la complexitat de discos com el "Paradÿsso" hem passat a una senzillesa absoluta, de la qual solament s'aparta el tema que obre i dóna nom a l'àlbum, més treballada, més complexa.
La resta del disc es basa en melodies senzilles, que si els llevéssim "el so Sôber" podríem titllar fins i tot de poperas. Encara que aquesta és la basa de Sôber, saber sonar a si mateixos i crear temes que entrin tot tipus de públic.
Disc massa lleuger i fàcil de digerir per al meu gust, encara que reconec que segurament és el que estava esperant la gran massa de fans de la banda.

Lluís