Resistir o morir? Aquesta és la qüestió, la pregunta que molts de nosaltres ens fem quan veiem determinades bandes agonitzant per mantenir-se amb vida dintre d'aquesta escena musical cada vegada de més àmplia gamma. Algunes d'aquestes bandes en ocasions són capaces de fer-se també aquesta mateixa pregunta però en la majoria dels casos sol optar-se per la pitjor elecció, és a dir, resistir però de la pitjor de les maneres, quelcom del tipus voler i no poder però encara que no poguem aquí estem perquè no hi ha res com aguantar en aquest món a pesar d'haver d'anar a marxes forçades.

Sodom són una d'aquestes bandes? Home, doncs segons com es miri. Sodom són una banda que duen més de 20 anys de peu, sent una de les bandes més importants del Thrash Metal i uns dels quals poca cosa podem recriminar-los. Tot i així, entre el seu anterior treball i aquest nou homònim han passat cinc anys, diguem-li escassesa d'idees, no estar per a molts trots, tenir el cap en altres històries o el que vulgueu, però cinc anys per a fer un treball com aquest… doncs dóna que pensar, dóna que pensar que si en cinc anys només som capaços de fer això, quan triguin menys a treure el pròxim potser millor serà no molestar-se en escoltar-lo.

No és un mal disc, té les seves coses, els seus temes ràpids, els seus mitjos temps potents, però per res té el que alguns dels seus grans èxits d'antany. És un àlbum simplement per a completar amb un més la discografía dels seus fans i poc més, ja que seguidors nous difícilment seran atrets per aquest treball, i menys amb l'aparador actual del gènere.

Sergi