A principis dels 90 ens van envair els grups clònics de Maiden o Helloween, després van venir les bandes de power, totes les de segona fila iguals entre elles, després la van fastidiar encara més i es van tornar més edulcorades, però seguien sent clòniques entre si.

Ara, la moda està en aquest nou metall més agressiu que es mou entre el so d'uns In Flames i el de grups com Atreyu, Caliban, Trivium, etc...

Per sort hi ha grups com Soil que, apareixen de cop, i encara que les seves influències com Korn o Disturbed són clares, també trobem alguna retirada a seattle, i molts altres detalls que et recorden a un o altre, tants, que acaben tenint una personalitat pròpia (o, com a mínim, no pots dir que són una còpia d'algú en concret).

AJ Chavalier a la veu, provinent dels Dièsel Machine, marca la pauta i el ritme per a la base rítmica, i dóna peu a les melodies perquè les guitarres l'abriguin i imprimeixin força.

Bon debut per als Soil, que haurien de treballar una mica més els seus temes perquè no se'ls quedin tan curts i tinguin una mica més de diversitat entre ells, però de moment no està gens malament.

Lluís