 Moltes vegades un es desespera i sempre acaba clavant una mirada al passat, a àlbums com "Holy Diver", "Burn" o "The Number Of The Beast" perquè no troba, en el que s'edita actualment, la dedicació per a què el que es crea, sigui, de principi a fi, total i absolutament convincent
Per això, quan fa uns mesos Devin "Psychotic Chamaleonic Man" Townsend anunciava a la seva plana web que ell seria el productor del nou material d'aquest sextet de suecs, més d'un es podia tirar dels cabells, i jo, encara que inquiet per l'admiració que professo als implicats en el tema, no acabava d'entendre cap a on volien encaminar els seus nous moviments, al tenir dos conceptes musicals certament diferents.
El resultat: un altre disc històric, monumental, digne d'un grup de la cúspide del gènere.
Tècnica, força, sentiment... Townsend ha creat una atmosfera totalment allunyada del seu so habitual on s'aprecia i es paladeja tot el poder que desgrana nota rere nota, el que per a mi, ja és el grup que s'ha ficat la corona de "reis del death-melòdic".
Si al "A Predator´s Portrait" mostraren molt bones idees i una brillant evolució dels seus primers àlbums, aquí han destapat el pot de les essències i el grup s'ha buidat absolutament per convertir cada tema en una autèntica meravella.
No puc definir-lo com a recomanat. Les úniques paraules amb les què es mereix ser descrit són: D'OBLIGADA ADQUISICIÓ.
Devi
|
