Vaig començar a escoltar el cd i vaig pensar “mira, Scar Symmetry ja tenen qui els imiti”, vaig seguir escoltant i em va venir a la ment la pregunta de perquè Scar Symmetry no havien cercat una mica més i en comptes de fitxar a dos vocalistes per suplir a en Christian Älvestam (que no és que ho facin malament, però en Christian és molt vocalista i ell sol és millor que els dos nous fitxatges junts), doncs provar de a un cantant d'algun grup desconegut com aquests, que compliria molt bé la funció. El problema està que no crec que fitxessin a en Christian Älvestam per suplir-se a sí mateix (tot i que casos més estranys s'han donat, com Anthrax), i és que senyors, un aaaltre grup d’en Christian, i aquesta vegada, menys death i més melodia, o el que és el mateix, a veure qui és més Scar Symmetry, si la banda en sí o el cantant que va marxar. Les lletres, com no, ens recorden a les d’Scar Symmetry, amb totes aquestes paranoies metafísic-matemàtic-astrals, i la música, doncs també. Però encara que sigui un bon fan d'aquest senyor, he de reconèixer que de moment Scar Symmetry s'enduen el primer round, atès que la producció d'aquest “For Aeons Past” és molt més light, una bateria menys envoltant i melodies de veu neta que predominen en molt sobre la veu gutural. Sí que potser sigui una música més oberta al públic en general, sobretot ara que aquest públic s'ha amarat del metalcore més assequible i l'ha acceptat prou bé, però per als qui tenim la imatge de Christian en ment, ens falta agressivitat.

Lluís