Jon Schaffer ha decidit fer una aturada amb seus Iced Earth i muntar-s'ho en solitari. i com no en aquests temps que corren, per fer exactament el mateix que fa amb Iced Earth però sense Iced Earth.
A veure, vols tornar a cantar? Doncs essent tu el jefe del grup, no veig on està el problema de fer un cd d'Iced Earth i prescindir temporalment de Matt Barlow que, total, ja et va deixar tirat quan va marxar a caçar terroristes. I si els fans només volen a en Matt, doncs treus el cd amb en Matt, i després, una còpia de regal amb la teva veu.
Què no és per això? Què és perquè vols expressar les teves opinions polítiques? Sí, ja, com si no ho haguessis fet en els últims discos, o fotre allà dins l'himne americà va ser casualitat pura i dura?
Per tot això i més, no li veig sentit a aquest projecte en solitari, però he de reconèixer que no està malament, musicalment és més proper als Iced Earth clàssics que l'últim que han editat i que tampoc no ens va simpatitzar massa, i en Jon, vocalment, ha arribat a un bon nivell. Me'n recordo encara de la primera vegada que vam veure a en Matt Barlow en directe, i als dos segons ens mirem els que vam anar al concert i ens preguntem mútuament "Jon Schaffer ha après a cantar?". Realment Matt Barlow és una bèstia com a cantant, però Jon Schaffer amb aquest disc demostra que ara sí que ha après a cantar a un bon nivell.
És un disc d'on els que tots el no radical pro-usa hauríem de poder suprimir els parlaments que hi ha fotuts per tot el cd i que no passen tan bé com la música, com fèiem saltant-nos l'himne americà quan el va gravar amb els Iced Earth, però bé, si som capaços d'ignorar tots aquests enregistraments, i fem el que ell no ha estat capaç de fer, com és deixar la política en el seu espai i la música en el seu, el disc està força bé en el musical i recupera un so i unes melodies que Iced Earth semblen no ser capaços de trobar de nou.

Lluís