Segon disc en solitari del guitarrista Erol Sora que, com podeu suposar ni que sigui mínimament pel nom de la banda, lidera el seu propi projecte musical.
No sóc fan dels guitarristes virtuosos, suposo que com de jove m'agradava l’Yngwie Malmsteen i vaig seguir els seus treballs, vaig acabar fart de guitarres i guitarristes.
Però bé, quan et trobes un bon disc, i més quan el lluïment tècnic està en tot moment al servei de la música, cal reconèixer-ho i apreciar-ho.
Sora està dirigida al hard rock més setentero, estructures i estil va encarats a aquesta època, i les bandes de referència sens dubte són MSG, Rainbow, Magnum, Whitesnake, Scorpions, etc… tant a nivell musical com a nivell vocal, ja que vocalment, encara que li agradi quan el comparen amb en Glenn Hughes, personalment li trobo un toc més Bob Catley. Després tenim temes com “What's It Gotta Do with You And M'”on les línies vocals s'acostarien un Klaus Meine, tot i que en tons més baixos.
En conclusió, disc de hard rock classicot, variat i ben executat, sobretot pels moltíssims detalls de guitarra que trobem en els temes que els acoloreixen constantment.

Lluís