Sempre m'he descrit personalment el Doom com una combinació d'atmosferes i sensibilitat, encara que se que molts grups busquen més la potència i donar un sentiment més pesat a les seves melodies.

Soul Takers si que es mostren a si mateixos com la primera definició descriu. Per a descriure'ls encara millor direm que dues germanes, o al menys el cognom així ens ho fa sospitar, són les responsables de crear la major part de les melodies d'aquest treball, aportant sensibilitat i força a parts iguals. Però sobretot, finor. Soul Takers sonen com uns postres dolços desprès d'un bon sopar.

Però també el cert és que el seu cantant desafina en mig de tot. Crec que no encerta en la entonació. No sap fondre's amb les melodies, no sap donar-li la tonalitat necessària per a que tot soni homogeni, perquè el que és cantar sí que en sap però no quadra.

I això és una llàstima perquè sinó el resultat seria molt diferent.

Magnífiques bones intencions musicals amb un desajust vocal. Res que no es pugui solucionar, afortunadament.

Devi