Seguim amb el power metall… i seguim amb bandes que no estan mal. A veure, no és que de sobte totes ho facin bé, sóc conscient que encara hi ha milers de bandes fent el ridícul en aquest estil, però després de la nostra creuada en contra dels cors d'eunucs drogats i els brams de tius que s'han enganxat les seves parts amb la cremallera dels pantalons, doncs què menys que destacar als que no van per aquest camí.
Es defineixen com a banda de power/folk metall, però el cert és que la major part de la seva música és més metall melòdic que power metall. Molt més reposat, no hi ha pujades de to, cosa que facilita l'escolta i el passar de melodies vocals més metàl•liques a unes altres més folk.
Pocs cors, i els que hi ha no són ni arrasadors ni pomposos, són cors, sense més. Els aguts… n’hi ha algun, com no, però per exemple, fins al track 3 no trobem el primer d'aquests que dius “se l'ha enganxat bé, d'aquí a l'hospital”, cosa que és d'agrair. Segueixen l'estela de bandes com Elvenking, amb el folk com element principal, i la serietat de les seves composicions com a carta de presentació, encara que aquí la veu és totalment neta i melòdica, mantenint-se en tons força baixos durant gairebé la totalitat del disc.
Perquè tinguem una idea més propera, seria com els Ars Amandi, però amb un bon vocalista i sense lletres ridícules.

Lluís