La primera frase definitòria que se’m passa pel cap per parlar d’aquest disc és la de “glopada d’aire fresc”, i no precisament motivada perquè signifiqui una gran novetat estilística ni compositiva, ni perquè vingui a ser un disc que arribi per canviar les nostres vides, sinó simplement per el moment en que ha sortit.
Aquest disc arriba en un moment en que la majoria de grups encapçalats per una veu femenina opten per endinsar-se en la imatgeria gòtica, en totes les seves vessants més o menys encertades o, per contra, es decideixen a demostrar que les dones també poden competir amb els homes en tots els terrenys possibles, i opten per explorar els registres guturals als que pot ser capaç d’arribar l’estómac femení. Spider Rockets no naveguen per cap d’aquests mons. Aquesta banda afincada a New Jersey arriba amb aquest “Ever After” per oferir-nos un disc de rock/metal variat i entretingut, un treball que es mou entre bases pseudo-thrasheres, guitarres rockeres, petites incursions en sonoritats més funky i tots el tipus de variants que es puguin trobar entre els estils ja citats. I en quant al treball de la vocalista Helena Cos, com dèiem abans, no compleix cap dels papers que ja comencen a ser tradicionals del metal actual, sinó que vocalment s’atreveix a fluctuar entre registres purament rockers, d’altres més suggerents, de vegades fins i tot lascius i, a moments, fins i tot s’acosta a registres més punk. O sigui, que ens trobem davant de tot un caràcter vocal.
El conjunt musical d’aquest disc es podria comparar al de uns Guano Apes americanitzats, encara que sense els hits ni la contundència sonora de la banda alemanya, i és que si alguna carència té aquest disc de Spider Rockets és el de no tenir alguna cançó de referència que t’obligui a punxar el disc amb assiduïtat.
Bona opció per a qui busqui quelcom d’autèntic i poc filtrat en el món de les vocalistes femenines.

Ivan Cateura