Aquest mes ja he fet dues crítiques d'Stoner sense que, ni de lluny, sigui el meu estil preferit. I és que té un problema, en un marge molt petit de sonoritat s'ha de tenir molta imaginació per a què no avorreixi als deu minuts.

Si canvies massa, surts del so que t'identifica, si canvies poc, sembla tot i gual i es fa pesat i costa d'escoltar.

Spiritual Beggars duien anys sense fer més que un parell de cançons interessants per disc, resultant en conjunt, cds més monòtons i repetitius que un discurs d'un polític de dretes.

En canvi, aquest "Demons" sorprèn ja de bon començament, amb un artwork fosc i demoníac que res té a veure amb els cds més clàssics del grup que ens evocaven sessions discotequeres als setanta entre drogues i rock & roll.

I a dins, cançons amb feeling de la primera a la darrera, i tenint en compte el sotrac dels darrers anys, quan punxes el cd esperant avorrir-te i et trobes que totes t'entren molt bé, doncs és quelcom que et gratifica en gran mesura.

Agradarà als fans, agradarà als que ho van ser i agradarà a qui s'ho escolti, Spiritual Beggars han tornat de l'infern i atenció que potser no venen sols...

Lluís