Fins a fa menys
d'una dècada, jo tenia la intenció d'inventar algun accessori portàtil i poc ostentós, que
servís per vomitar en ell, no només per a quan m'emborratxava, sinó per a la situació més comuna
que provocava aquest buidatge estomacal, que era en escoltar les paraules "heavy metall" o
"power metall" al costat d'Itàlia com país d'origen.
Per sort les coses han canviat, moltes d'aquestes bandes han desaparegut (el que podria ser una altra prova
cartesiana de l'existència d'un déu benigne, encara que no li assignaríem l'atribut de "totpoderós" atès que
Rhapsody segueixen existint), unes altres han moderat la seva música, i altres, simplement, han après a fer
alguna cosa que no fos copiar al del costat.
I encara que, sincerament, prefereixo el gòtic o el metall progressiu italià, no he tingut necessitat d'aquest
artefacte pendent encara de ser inventat per posar-me a escoltar aquest cd.
I la veritat és que no està mal, és un heavy metall de vella escola, amb moltes melodies vocals més propere
s al hard rock que al propi heavy, però fet de forma molt seriosa, sense gent que s'enganxi el membre viril
amb la cremallera dels pantalons, sense cors exagerats o extremadament edulcorats. no, és heavy metall, i
no està malament.
Lluís
|