Fa aproximadament un any vaig llegir que Neal Morse deixava el grup. I no vaig concebre cap altra sortida al grup que la seva pròpia dissolució. Era molt fàcil no confiar en la resta del grup . Neal era el principal compositor de la banda. Per ser exactes ell era Spok's Beard. Era la veu, les idees, la concepció en si del so del grup.

Però Nick Di Virgilio & co. han decidit no tirar la tovallola encara que molts (mea culpa) no tinguem moltes esperances en uns Beard sense Neal. El resultat? Molt difícil la veritat. Difícil per que Nick ha assumit el paper de cantant a més de tocar la bateria i això pot convertir-se en un problema comunicatiu en el seu directe. Difícil per que, essent intel·ligents, no han provat de copiar l'esperit, el so dels seus anteriors àlbums, amb la qual cosa, la banda ara sona diferent, nova en la seva concepció, que farà que molts no entenguin el canvi, el contrast.

Conclusió: sincerament, no han arribat al nivell demostrat en els seus anteriors discs. Nick tindria que deixar-se anar molt més doncs té qualitats per a ser un bon cantant. Les cançons han d'estar més treballades. No n'hi ha prou d'abandonar el so sinfònic-beetlelià de Morse per a ser reconegut. Les cançons necessiten més profunditat i definició, sonen bé però els hi falta la principal característica que tenien les cançons dels Beard amb Morse: et saciaven la set de bones melodies i et deixaven satisfet. No amb això vull dir que l'àlbum sigui un fracàs, però crec que a aquesta "nova" banda se li ha de donar més temps per a jutjar-la que un sol disc.

Devi