Evident. Aquest disc és gris per fora i gris per dins i conté catorze temes, catorze. Llavors el títol d'aquest nou treball dels Staind és normal que sigui "14 Shades of Grey". Una altra cosa no seran aquests nord-americans, però lògics ho són una barbaritat. Bé, de fet si que són més coses, com ara enèrgics i intimistes, destil·lant tots els seus temes un aire rarament feliç o optimista, sinó més aviat tristos, crítics, malenconiosos. Al cap i a la fi són moltes les ferides que un pugui tenir per tancar i sobre les quals l'expressió en una cançó allibera una mica del dolor acumulat. Tenim, així, el "què", el "qui", el "quan", l'"on" i fins i tot tenim el "perquè" d'aquest disc dels Staind. El "com" es situaria en els límits del Nu Metal, sense entrar a formar part de tan controvertida tendència, ans més aviat fent-li un guiny a la manera de grups com Nickelback o Saliva, i abastant un espectre de públic molt similar al d'aquestes bandes.

Ivan Sàez