Setè treball ja dels nord-americans que els confirma com una de les bandes veteranes dins del món del rock-metall alternatiu.
Direu "metall?, on?", doncs en el disc.
Sí, els últims cds d'Staind havien estat bastant tranquils, regats tots amb la qualitat que els caracteritza, però sense passar d'un rock modern.
Amb aquest nou i homònim disc, Staind es desmarquen de la seva pròpia tendència, recuperen el logo més agressiu de fa un parell de discos, i ens sorprenen amb una portada totalment oposada al seu anterior treball.
La qualitat i les bones composicions segueixen aquí, però en un format més contundent, més agressives i, fins i tot, més actuals, ja que passem d'aquest rock alternatiu a quelcom un xic més metàl.lic i numetaler.
Bon disc de Staind, que no és que haguessin de recuperar res, però van demostrar que podien fer els seus bons discos replets de temes més intimistes i calmats, i ara demostren que poden fer el mateix amb temes molt més contundents.

Lluís