Intenten no creuar el camí que els podria portar a ser comparats com un creuament entre Hoobastank i Jet Black Stare, però es queden a mig camí de cap lloc.
A S.D.T.S. els falta definir-se com a grup i també els falta precisió en els seus temes. No aconsegueixen que un s’emocioni amb les melodies o les tornades. Quan sembla que la emotivitat, la descarrega d’adrenalina que creix amb l’èxtasi d’escoltar aquell moviment musical que et motiva, es a punt d’aparèixer, es confonen i no saben rematar-te amb aquell puntet de qualitat que tots els grups amb cançons “made-in-hit-single” posseeixen.
No tot es negativitat en aquest grup, ja que tot aquells que estan a punt de captivar-te, però es queden a una sola passa, el més segur és que puguin aconseguir l’objectiu en un futur no molt llunyà. A part, de tocar i de composar en saben, encara que la originalitat en un estil tan explotat com és el metal alternatiu, rock alternatiu, nu, digueu-li-ho com us vagi de gust, ja no és un precepte gaire comú, però el que fan ho fan amb ganes i això sempre és un punt al teu favor.

Devi