Arjen LucassenzzzzzzzzzZZZZZZZZZZzzzzzzzz,! ? ups, perdó, deia que Arjen Lucassen zzzZzZz zzzZZZZZZZZzzzzzzzzz zZ*?*, hòstia, perdó una altra vegada, però només escoltar el nom aquest caic en un somni profund. El pavó és bo, molt bo, però és més avorrit que un gps sense mapes.
El fet és que li vaig donar una oportunitat al cd, ja no per Arj. la ment pensant d'Ayreonzzzz ZZZZzzzz ZZZZzzzzZz *?!! merda, amb aquest també, doncs això, que com hi havia la Floor Jansen, en Russell Allen i en Damien Wilson com a col.laboradors habituals, i el mismíssim Dan Swanö com a col.laboració especial a les veus guturals, vaig decidir donar-li aquesta oportunitat al disc, previ encoixinat de tots els mobles que poguessin provocar ferides de certa serietat en caure en el trànsit profund que em provoca aquest compositor i guitarrista. Però el fet és que, a part de la típica, tòpica i sempre sobrant intro del no menys típic i tòpic minutet i escaig, la resta del disc és realment animat i dinàmic, ja no només pensant en l'innombrable, sinó en el global d'aquesta espècie d'òperes rock-metall que sembla que tornen a estar de moda.
De fet, el cd és molt variat pel que fa a melodies i recursos, dins una homogeneïtat sonora, portant-me a considerar-lo com un dels millors discos de metall progressiu dels últims mesos, i fins i tot fent que li perdoni la bestiesa aquella que va fer de treure un dvd amb només un disc de Star One editat.
Bon cd a nivell musical, esplèndid a nivell vocal (magnífic treball sobretot del senyor Wilson de Threshold què és qui porta el pes del cd), i gran resultat que s'allunya per complet de la tediosidad habitual del compositor.

Lluís