Amb tant de happy i mariconades varies i diverses ja tenia una mica oblidat aquell so que rep el nom d'Speed Metal. Poques bandes s'aventuren a aquest estil, sospito que sobretot perquè la falta de melodies del tipus Power fa que la gent se senti menys atreta per l'estil.

Steel Attack venen a tocar una barreja de Speed i Power Melòdics, i ara, amb el seu tercer treball semblen haver trobat un so acceptablement bo (els seus dos anteriors treballs van passar bastant desapercebuts). El que sembla que no han sabut trobar és una solidesa a la banda, ja que setmana sí setmana no, hi ha alguna fuga d'algun membre del grup, i setmana no setmana sí, alguna audició de bateries, guitarres, baixistes o cantants per trobar-li substitut al fugat en qüestió.

Tocaran millor o pitjor, agradaran més o menys, però en el que està clar que tenen força pràctica és en buscar personal per a la banda. Després amb tant moviment de canvis, substitucions, audicions i entrevistes, quasi jo veig més factible la formació d'una agencia matrimonial o d'aquelles de buscar parella a mida.

I compte que aquest "Predator of the Empire" no està gens malament (tampoc és una joia), però és clar, si d'aquí dos mesos el 50% del grup ja no serà el mateix, ¿quina garantia tenim de que els futurs discs siguin mínimament tan acceptables com aquest? Amb tant treu-posa, posa-treu, treu-posa, posa-treu... no sé, però no els auguro un futur massa exitòs... encara que en un prostíbul igual triomfarien i tot...