 Aquest és un
treball de producció pròpia, aquests
brasilers (és una manera de dir-ho, ja
que són dos de Hong Kong, un nascut al
Brasil però... de nacionalitats Italiana
i Uruguaia, i un altre que encara té
nacionalitat brasilera, però per poc
temps, bàsicament les situem allí
perquè és on resideixen) van fer servir
tota la plata de que disposaven per
gravar el seu cd. El cas és que se'ls va
acabar aquella plata abans que poguessin
masteritzar la base rítmica, entre
d'altres coses, i el so que ens arriba
és bastant deficient en alguns sentits,
cosa que provoca que soni bastant
estrany.
Sembla que tampoc els va arribar per la
tinta de la portada, ja que té una
tonalitat que és difícil definir els
objectes que en ella apareixen, tot això
sembla que es solucionarà en següents
edicions del seu treball.
Musicalment, Steel Warrior
s'enorgulleixen de no semblar-se a
ningú, al menys, a cap altre grup de
Brasil, allà sembla ser que grup que
surt ha de ser un succedani de Sepultura
en alguna de les seves diverses etapes
musicals. Steel Warrior s'arrisquen a no
vendre ni un sol cd en el seu país fent
un metal melòdic, tot i que suposem que
si es reedita el cd amb les millores
necessàries, sonarà molt més potent, i
és que el seu so s'apropa bastant al
Power Metal europeu, però ja diem que la
seva base rítmica queda com afogada
darrera de les veus i les guitarres, a
part, els canvis queden poc marcats a les
cançons, i això despista una mica,
sembla com si en certs moments les
guitarres varen ser descompassades o a
destemps, haurem d'esperar a l'edició
bona per poder comentar aquest aspecte.
Per ser un primer disc, demostren una
bona base musical i saber composat
cançons de bon metal com ens han
sorprès molts grups espanyols ja amb un
primer cd, i com dèiem d'un metal
melòdic, potser amb intenció de
situar-se dins del metal èpic, però
sigui per error seu o del so, això queda
tan sols com una intenció. També s'ha
de dir que alguns riffs de guitarra sonen
molt elementals i a vegades fins i tot
repetitius (Rasalom), encara que en
d'altres tracks ens sorprenen amb tot el
contrari i fent gala d'un bon domini del
tema (Son of an Eagle), suposem que això
va lligat a la inexperiència i que ho
milloraran en pròxims treballs per
homogeneitzar el tema, i esperem que vagi
cap a millor que no a pitjor, que sembla
que és cap a on caminen Steel Warrior.
El que hauríem de reclamar una mica
entre tots és desterrar durant alguns
anys la paraula Steel del món del Metal,
ja que ja s'està fent una mica pesadeta,
i encara que amb ella sapiguem normalment
que el que hi ha darrera és, o pretén
ser, true metal, ja ha estat massa
matxacat i, sense voler-ho, ja se'ns posa
al cap el nom Manowar i el que ha hagut
gràcies a ells.
Certament, a vegades passa que els petits detalls deslluixen
el resultat final, i aquest és el cas d'aquest Visions from
the Mistland, així com d'aquesta crítica, ja que si posem a
una balança lo bo i lo dolent d'aquest treball, sens dubte guanyaria
la qualitat d'aquests músics, però quan parlem en concret d'ell,
surten a la llum aquells defectes de so i/o donats per l'experiència
que sempre ens arriben més que els elogis o encerts que trobem.
Potser hauríem de canviar aquesta crítica quan es reediti aquest
cd amb millor qualitat de so, de moment ens quedarem amb aquesta.
Lluís |
Lluís
