Tornen a la càrrega aquests brasilers de nom tan poc original (o molt, comptant que a ningú se li havia passat pel cap agafar les dues paraules més emprades al heavy i posar-les una al costat de l'altra).

Ens han fet cas i han deixat de banda totes aquelles melodies i estructures fàcils i comercials, dedicant-se a elaborar un bon heavy-power metal, sense massa virtuosisme però compensant-ho amb la quasi total absència de coros èpics i tonteries de l'estil que tan de moda estan en aquests temps que corren (tot i que a vegades, amb molts grups sembla que corrin cap enrera).

Una veu molt més educada ens porta a pocs aguts forçats, generalment emprant una veu trencada i potent que va de la mà amb la resta de la música.

Tot i això, i considerant que sense ser res de nou ni original, està ben fet i sona molt potent, em quedo sobretot amb el tema amb menys força del disc (buuuuuuuhhhhh, escridassada generalitzada dels centenars de groupies que em rodegen cada cop que em poso a escriure crítiques, i fins i tot veig abandonar el pavelló a alguns dels equips de volei femení sota el crit "se'ns està tornant un monyes!!"). Aquesta cançó es diu "Power Metal" (títol original on els hagi), però que de power no en té absolutament res; seria com si un Peavy Wagner de finals dels 80 estigués cantant una cançó inèdita d'en Dio del 84, però de les millors que hagi composat mai la Veu, Dio (tornen els equips de volei). Disc per a escoltar alguns cops i tema en concret per gravar-lo en un parell de recopilatoris dels que portem al cotxe.