En un gènere como és el thrash metal a on apareixen tants, i n’haurien de desaparèixer moltíssims més, aquest tercer disc de Stemm és un alleujament i una notícia de primera plana. Alleujament perquè quan llegeixes thrash metal melòdic et recorre un calfred per tot el teu ésser; fart n’estic de falses promeses i reals incompetents, i notícia de primera plana perquè Stemm ja han arribat a un nivell d’agressió amable sònica, impactant.
Bon exemple d’això en són “House Of Cards” o “Awake”, combinacions preciosistes que quan les has escoltat per primer cop, tens la temptació de repetir una i una altra vegada. Però el disc no acaba aquí. Tots els temes tenen els seus detalls, el seu treball i es gaudeixen per igual. Un àlbum rodó, que, tenint en compte cada quant surt un bon disc en al que aquest gènere es refereix, serà sens dubte el millor de l’any.
Inclús s’atreveixen amb un dels estàndards de Nine Inch Nails, “Wish” aconseguint el que ha de ser una versió. No em se decidir amb quina de les dues em quedo.
Els amants de les rames més agressives del heavy estan d’enhorabona.

Devi