Per als que els agrada el Black, per als que els agrada el Death, per als que els agrada el Grind, pe als que cerquen melodia, per als que cerquen potencia, ...

I així, parodiant un famós anunci de la nostra "estimada" cadena de televisió nacional podríem descriure la nova proposta del camaleònic canadenc.

Després d'uns quants anys allunyat del metall més extrem, el senyor Devin Townsend, torna a la càrrega amb els SYL., i ho fa amb un disc que es situa entre els seus dos anteriors treballs d'estudi, "Heavy As A Really..." i "City".

Tenint en compte que "City" per a mi és un dels discos més ben fets que he escoltat en la meva existència, podria dir que aquest no deixa de ser un pas més a la seva trajectòria musical. Si "Terria" era un disc tranquil, majestuós, amb melodies profundes, molt ben estudiat, que es mereixia una puntuació notable, aquí ens trobarem amb tot el contrari excepte al que a nota li hauríem de donar.

I si al "City" les referències amb Fear Factory eren més que evidents, ara Devin ha aconseguit dotar als seus SYL d'un so propi, definitivament únic.

El problema és que la amalgama de recursos amb els que ha dotat el canadenc al seu grup, sempre són excessius. Sembla com si haguessis volgut composar una successió de actualitzacions de "Oh My Fucking GOD" del seu anterior treball discogràfic amb el què la càrrega de potencia, velocitat i excessivitat, a segons quins moments, arriba a límits insostenibles.

En fi. No crec que el podem matricular amb "cum laude", però, per a variar, ens llega una altra obra original del canadenc excèntric, que no egocèntric, que tornarà a delectar als seus no-nombrosos fans.