Tornem a trobar-nos amb el boig canadenc en la seva faceta (o personalitat?) més dura i agressiva, SYL.

Encara que els fervents seguidors del grup es queixin de la pèrdua d'aquestes pantalles de so que tant caracteritzaven al grup, cal pensar que tant en Devin com en Gene Hoglan han exportat aquest so innovador a altres grups, sigui tocant en ells o produint-los. I clar, si molts grups acaben tenint un so semblant, doncs molt original no seria.

Així doncs, tenim un so més nítid encara que no menys agressiu, so al que acompanyen unes veus netes del senyor Townsend que ens deixen impressionats descobrint-nos una altra de les qualitats d'aquest geni, gran guitarrista i compositor, ara a més gran cantant, ratllant les qualitats d'un tenor baix (s'entén que és quan canta agut, quan trenca la veu seria més similar a un ós degollat).

En estudi no existia fins a ara cap versió de "Far Beyond Metall", que marca una mica el so general del cd, amb veus trencades, veus agudes, i cançons que no cauen en la convencionalitat ni estructural ni musical. Encara així el cd va de temes més melòdics com "Plyophony" a d'altres més durs encara que no menys romàntics, com "Suck You" o "Fucker".

També tenim sons molt nítids i altres distorsionats gairebé per saturació de volum, sense caure en les pantalles sonores d'anteriors treballs, cosa que fastigueja als fans, però que obre les portes a possibles nous seguidors amb una primera escolta més agradable dintre dels límits de la perversa ment del sr.Townsend.

Lluís