Quan et passen data de sortida del nou disc, i després,
ni que diguin que Stratovarius es separen, no s'anul·la
la data, saps que no és més que un truc de marketing,
que ha funcionat, al menys per als seus fans.
Per sort, entre aquest estudi de marketing, hi ha el deixar
de fer japi metal pastel, perquè ja no ven. Eh, atenció,
que no m'estic queixant, comparant amb coses hipioses edulcorades
com tot el que han tret en aquest mil·leni, això
és la glòria, més contundent i menys
enganxós.
Però per a això han provat un retorn al passat,
amb cançons com "Back to Madness" (coincidència
el títol?), copiant melodies vocals descaradament de
cds com l "Episode" (o dels tres discs següents
que el copiaven), ens sona a que van escassos d'idees, però,
per sobre de tot, sona a que la música ha sortit més
de càlculs sobre estadístiques de gustos dels
seus fans, que no pas de la seva ànima.
Perversió de quelcom sagrat com la Música o
intent de reprendre el bon camí? Ho dirà el
temps o la resposta només serà a les vendes?
Lluís
|