Massa ens estem acostumant a despertar un dissabte a mitja tarda, amb un espessor mental provocat per l'alcohol ingerit la nit anterior, sense recordar absolutament res i cerciorant-te que al teu costat hi ha estirat un cos femení que no et pots arribar a creure que hagis estat capaç de portar allí i fer-li el que suposadament sembla obvi que li has fet. De la mateixa manera que ja estem més que acostumats a això, també estem habituats a veure sempre als mateixos per la tele, veure guanyar sempre als mateixos equips de futbol o a relacionar la música gòtica amb una veu celestial femenina i/o una veu greu-gutural masculina.

Leo, com ja sabeu, molt d'aspecte celestial amb veu greu-gutural no tindria i la veritat és que aquest "Primer Acto" tampoc és qualificable com a purament gòtic. Els dos Saratoga Dani (bateria) i Leo (veu), juntament amb Pepe Herrero i Eduardo Fernández barregen tocs foscos, Death, parts acústiques i Heavy sobre una base gòtic-ambiental que es manté al llarg dels onze tracks, aconseguint una música molt diversa, difícilment tipificada en quelcom immediatament definible.

Tenim un disc en primer lloc valent, una aposta dura, gns habitual en el nostre panorama nacional, ni en l'internacional amb aquest to vocal tan agut. Cada tema està carregat d'un nivell musical sorprenent, d'unes lletres molt treballades i d'un lluïment personal dels dos Saratoga, l'un manipulant amb braços i peus la bateria com pocs a Espanya, i l'altre mostrant un total control de modulació vocal, pujant i baixant els seus aguts de forma increïble i en els moments precisos.

Sense cap mena de dubte, aquesta parella sap el que es fa. Per sort, aquí hi ha qualitat i corda per molt...

Sergi