En aquests temps d'avui és cada vegada més complicat trobar-te a gent que tingui sinceres inquietuds musicals. Parlo de la necessitat de fer coses noves, de crear peces úniques, d'experimentar amb instruments i veu, de tenir una idea i intentar plasmar-la musicalment parlant i l'endemà donar un gir inesperat i compondre alguna cosa que es distanciï de l'anterior. Trobar alguna cosa així és summament difícil i aquesta és la virtut que més admiro de Leo Jiménez, més encara que la seva pròpia veu (que ja parla per si sola).
Després de deixar recentment a Saratoga per centrar-se de ple en el seu estimat i somiat projecte al costat de Pepe Herrero, i després de la seva última èxitosa gira del “Sentimientos” es presentava un moment clau per a la banda; el ser o no ser. El resultat del seu nou treball, el que seria el seu tercer àlbum seria la clau per saber si l'aposta de Leo per la seva nova criatura ha estat encertada. I senyors (i estimades senyoretes) em trec de nou el barret, la samarreta, la faixa i el que faci falta. “Réquiem” no té res a veure amb el “Primer Acto” ni amb el “Segundo Acto”. “Réquiem” és un “Tercer Acto” en tota regla, una volta més a una rosca de creativitat i qualitat contrastada que sembla no tenir límits, i on fins i tot els nous integrants de la banda, Patrici i Carlos, s'atreveixen a donar la seva visió musical amb l'aportació d'algun tema propi.
“Deja De Llorar” és el tema amb el que comença aquest “Réquiem”, i és lo més pròxim als seus dos anteriors treballs. A partir de “Grande”, un engranatge d'agressivitat, fúria, bogeria i desesperació s'apoderen de la ment de l'oient. Peces més agressives de l'habitual amb uns riffs contundents i afilats, una bateria rotunda i un Leo amb uns registres capaços de passar del més agut al més greu (arribant fins i tot a sorprendre amb moments guturals de ràbia). Tot això combinat amb els passatges orquestrarls, veus femenines i la pròpia melodia vocal de Leo converteixen a aquest “Réquiem” en una visió molt particular i espectacular del que per a Stravaganzza podria ser la música per a un funeral.

Sergi