Portava jo una estona escoltant aquest cd, quan em pregunto "estaran els altres crítics tan farts com jo d'aquests pseudo-gòtics simfònics de veu femenina?", i començo a veure que si "rock/metall progressiu", que si "gòtic progressiu". i jo pensant "l'hòstia, a veure si l'alcohol ha acabat per matar-me totes les connexions entre l'oïda i el cervell".
Després he vist que pot ser que sí que tingui les neurones fotudes per l'alcohol, però el motiu de tant "progressiu" era que la banda la va fundar ArjenLucassen, i ja se sap que tot el que fa aquest senyor, és progressiu. Fins i tot al matí quan s'aixeca i es fa unes torradetes amb melmelada, són torradetes progressives amb melmelada simfònica.
La cosa és que va fundar la banda per al lluïment vocal de la seva vocalista, la MarcelaBovio, vaja, com totes les bandes que es formen d'aquest estil. Però després va decidir marxar, emportant-se amb ell el seu "progressivisme".
Així doncs, ens queda gòtic simfònic amb veu femenina. vaja, el de sempre, sense destacar entre les altres bandes, també com sempre.

Lluís