Tercer disc dels holandesos que segueix en la línia dels dos anteriors, molta demostració tècnica però res d'intensitat.
Hi ha gent que aprecia aquest tipus de metall progressiu, que no vol escoltar res més que no sigui això, per tots ells aquí hi ha un compendi de demostracions tècniques, vocals, i tot el que es podria trobar en uns Dream Theater però en versió més melòdica i tranquil.la.
A qui li agradi que un tema tingui consistència, potència i/o urpes, pot passar del disc sense témer que pugui perdre's res d'important, ja que són temes melòdic-progressius que van fent. sense més. i de cop sembla que es diguin "val, ara tots volum al mínim que em faig un solo de bateria". "ah, doncs quan acabis jo m'en faig un de tecladets molons", lògicament, el guitarra també farà solo, o semblaria un baixista renegat, i després reprenen el tema i van fent fins que se'ls ocorre què més ficar-hi.
Disc avorrit para tot aquell que no sigui un fanàtic absolut del progressiu més radical.

Lluís