Disc de l’estat hard-caga’t manel-A.O.R. Apunta’t al nou capítol de l’ex, m’he perdut de la quantitat de projectes a on he estat, John Lynn Turner. Encara reconeixent que tinc debilitat per la veu d’aquest cantant, i que això normalment li resta crèdit a una veu neutral, un estaria sord si no se n’adonés que les cançons d’aquest “House Of Dreams” impacten i es converteixen, automàticament, en les que es volen escoltar constantment.
De la mateixa manera que John va aportar a Deep Purple un canvi considerable a “Slaves & Masters” aquí, Dennis Ward amb el seu treball, fa que el so de Sunstorm s’apropi al de Place Vendome o qualsevol producte al que li posi la mà a sobre, cosa que al cantant li va com anell al dit. Però aquest disc, entrant en comparacions i sense voler desmerèixer l’últim treball del grup d’en Michael Kiske, l’aixafa, per intensitat, inventiva i feeling amb l’oient.
S’ha de reconèixer que Turner, per fi!, ha encertat en un del seus projectes perquè, sincerament, feia masses anys que sols aconseguia avorrir-me amb històries bizarres, soporíferes o molt per sota de la qualitat que se li suposa. No estaria de més que per un temps se’ns estigués una mica quiet i gaudís, i ens fes gaudir amb una carrera dirigida cap als Sunstorm.
Tant diluir-se no era bo i ara que la cosa a pres cos hauria de focalitzar les seves idees i esforços en el grup que, jo crec, compleix amb les seves expectatives, tant interpretatives com musicals.

Devi