O li han posat el títol al disc després d'una festa de les bèsties o saben perfectament quin és el parer de molta gent. I és que aquesta gent pateix l'indescriptible quan un grup que ha publicat una autèntica obra mestra en el seu primer disc, es disposa a editar el segon. Potser, perquè no volen perdre aquella lleugera aura de grandesa amb la que han coronat al grup desprès del seu enlairament inicial? Potser perquè necessitem venerar a algú en aquests temps, ja que les divinitats semblen haver estat enviades a unes prolongades vacances?

El cas és que Supreme Majesty han tornat amb un gran treball, i jo me n'enorgulleixo de poder-ho afirmar. No té la grandesa de "Tales ...", senzillament per que el grup ha lliscat, amb estil, cap a un so més marcadament heavy, allunyant-se encara que sense perdre del tot, els tocs power de la seva anterior obra. Si no escolteu-vos la increïble "Save Me".

Resultat final, superb. El grup a sabut treure de si mateixos tota la força amb la que s'han de dotar unes cançons d'aquestes característiques. Així mateix, demostren tenir excel·lents dots com músics i saber donar, a les cançons més lentes un sentiment molt encertat, tot això, respectant el so característic del grup. Crec que aconseguir tot això deu comportar certa dificultat, amb la qual cosa, per la meva part, i encara que sé de que hi haurà gent que recitarà la famosa frase de "ja no són el que eren!", em declaro totalment satisfet d'aquest magnífic e intel·ligent treball, que fa, que a la vegada, jo em senti satisfet de cap a on s'encaminen.

Devi