Aquesta crítica ha estat inclosa a la carpeta de pendent per ressaca durant els dos darrers caps de setmana. I el disc, pendent a la carpeta de no em ve de gust escoltar-me’l perquè no conec al grup i em fa mandra. Doncs bé, gràcies, moltes gràcies per deixar-me com un autèntic “loser”. Perquè sols amb el primer tema ja m’he adonat que aquest ha estat un d’aquells errors imperdonables. “Cut…” és comparable a aquella interessant senyoreta a la que mai li comentes que seria suggerent un intercanvi de fluïts corporals, i quan la ocasió es presenta, es converteix en una experiència tan excitant que la voldries convertir en la mare dels teus fills.
Excel·lent evolució, imprescindible, són només alguns dels titulars que haurien de reflectir-se en qualsevol crítica d’aquest disc que vulgui posseir un mínim de credibilitat. Susperia han derivat a un heavy/trhash amb tones de potència i personalitat. S’han convertit en una piconadora que esfondra les teves neurones però amb classe, amb tècnica, amb educació. Són aquell professor que t’agrada que t’instrueixi, i que quan et suspèn, no aprecies cap sentiment de rebuig envers la seva persona quan t’està definint com a un imbècil rematat davant de tot el planeta terra.
Cum Laude.

Devi