CRÍTIQUES DE CDS

Su Ta Gar
Títol Jo Ta Ke
Segell Gor Diskak

Excepte comptades ocasions i normalment temps enrera, no són els directes el tipus de disc que marca la història d'un grup o del rock en general, tot i que molts siguin creient que el "Made in Japan" és intocable. L'explicació, crec jo, resideix en què un disc en directe rarament implica nova creativitat, diferent a la original. De forma que, per a que un directe tingui ganxo, ha de tenir qualitats diferents a les que té un disc d'estudi. Su Ta Gar no són cap excepció i ho saben, no pretenen desfer la llei imposada amb discos com "Jaiotze Basatia", "Sentimenak Jarraituz" o el més recent "Homo Sapiens?". Però el que sí fan és oferir-nos un molt encertat recull de temes dels sis discos d'estudi que tenen, i compten, per si fós poc, amb la força impressionant dels eibatxarres en viu i la inestimable aportació de caliu i cants diversos del públic dels diferents llocs on s'ha gravat aquest doble compacte: aquestes són algunes de les qualitats de les que parlava.

Amb "Jo Ta Ke" Su Ta Gar s'han tret l'espina que arrossegaven des del "Sentimenak..." i ho han fet donant bon exemple de com les gasta el grup en directe, "a tope" com dirien ells i algú de la tele catalana. No hi ha cançons per omplir, no hi ha oportunisme, ho volien ells i ho volíem nosaltres, el públic, no hi ha "tongo". I ells segueixen allí, fotent canya a mort i amb les idees clares. Aupa!

Ivan Sàez

< Torna a l'Índex