Hi ha grups que envelleixen, de vegades amb certa gràcia, la majoria de vegades de forma vergonyosa, altres grups maduren, per a bé o per a avorrir.... Els Su Ta Gar simplement creixen.

Creixen disc a disc musicalment, no avorreixen, no cansen, ens deixen impressionats, una vegada més. A una primera escolta potser pugui semblar que aquest "Jainko Filin Uhartean" és una mica menys canyero que el seu impressionant predecessor, però simplement és per una producció distinta en el so de la bateria, una mica més neta.

És un so que dóna suport a la sensació dels últims discos (i ara també amb el canvi de logotip) d'evolucionar cada vegada a una mica més modern, sense perdre la base propera al thrash ni aquestes veloces melodies guitarreres que tant els caracteritzen.

En vint anys no han deixat d'evolucionar, d'anar a més, i si el seu "Itsasoz Beteriko Mugetan" va donar un pas endavant incorporant riffs més rockeros i ritmes més moderns, aquest nou treball manté la línia però incorpora més elements, nous o una mica oblidats com la veu molt més melòdica i en tons més alts (com antany i que les dolentes llengües deien que ja no podia), com es mostra a "Ametsa Ote?".

Encara així, és una evolució lògica dels seus treballs i les cançons estan generalment dominades per la potència de la base made in Euskadi, els riffs esmolats i la veu més esquinçada i melòdica, i per sobre de tot, qualitat.

Lluís