Veure que un assassí en sèrie és qui governa la principal potència armamentística mundial, que et costi tenir una erecció en el llit amb alguna simpàtica senyoreta perquè l'alcohol inhibeix el teu múscul de la felicitat, no saber com començar una crítica d'un grup que t'ha semblat excel·lent. Hi han coses que realment em posen dels nervis.

Perquè un voldria comparar a Swallow The Sun amb Opeth i hi haurà més d'un fan idiota que et voldrà crucificar solament per "protegir" el sagrat nom dels seus venerats.

El cert és que S.T.S. no són un clon dels mestres, però si que m'inspiren un cert semblant. Creen un estil molt similar, molt obscur però a la vegada amb escletxes per on es pot veure la llum. Compliquen les estructures fins trobar el camí adequat encara això els porti més temps del que utilitzen els grups més coherents o "normals".

"Ghosts Of Loss" és un gran disc per a ser gaudit per tots amb paciència, però sobretot és un exemple a seguir.

Devi