 Caòtic. I és que no se m'acut cap altre adjectiu per definir la música d'aquest quintet grec. I, compte, que això no serveixi de pretext per menysprear la seva qualitat, que és considerable, però la manera, els detalls, les melodies, resulten un exercici de difícil comprensió. Per aquest, el seu tercer treball d'estudi, Swan Christy han dotat a la seva música d'una àmplia col·lecció de matisos, donant pinzellades d'imatges diferents en cada recolze de la seva concepció. Des de tocs progressius a la psicodèlia, un gòtic de colors brillants. Una mescla no fàcil de digerir però molt interessant.
Des de l'electrònica, o per ser exacte, el so que destil·la Iraklis, el seu teclista i principal compositor, es perfilen unes atmosferes que no permeten la seva apreciació fins després de varis cops d'escolta. Tot el disc és molt destacable, però "8?" i "Seven is enough", potser pels seus acabats i la seva forma d'entrar, gustosament com una cervesa gelada després d'una jornada d'intensa calor, es mereixen dur el títol de millors cançons del disc.
Potser no m'acaben de quadrar temes com "Salt penetration" o "Because a motherfucker said so", perquè semblen forçades a quedar lligades en un univers que sembla no ser el seu, però no devaluen el resultat obtingut.
Per fans del més difícil.
Devi
|
