Últimament ens trobem al tal Tommy ReinXeed (a qui els seus pares van posar Tommy Johansson) fins a la sopa, després dels últims discos de Golden Resurrection o aquella altra banda que es deia. com es deia.? Ho tinc en la punta de la. ah sí, la banda de ReinXeed es deia. ReinXeed. van morir moltes neurones...
La cosa és que es deu haver avorrit de tant promocionar el cristianisme i ha decidit canviar de producte, en aquest cas, les bandes clàssiques sueques, ja que aquest cd és un conjunt de versions d'Abba, Roxette i Ace of Base.
Els experts usarien aquest terme tan científic com a tècnic per definir el cd de "psié". Però vaig a matar-me una mica més i ho explicaré.
Els temes d'Abba estan bé, el problema és que, entre cds sencers de versions, i bandes que en els seus cds fiquen alguna cançoneta d'Abba, tenim els tracks que de petits ens negàvem a escoltar amb els nostres pares més avorrits que el presentador de l'especial Albània del canal d'economia.
Ace of Base m'han agradat, quelcom tan discotequer ha aconseguit passar-ho a metall melòdic mantenint l'esperit i el tempo dels temes, amb un molt bon resultat final.
En canvi, pel que fa a Roxette m'ha desil.lusionat bastant. en Tommy té una veueta bastant fina i melòdica, igual que el so que porta a la seva guitarra, amb poca distorsió. Per contra, Roxette tenien a un guitarra agressiu, era rock, bé, però amb una distorsió de la coneguda com "amb xixa", traient-se uns riffs bastant tallants. Al seu torn, el propi guitarrista de Roxette i veu masculina, Per Gessle tenia una veu contundent i trencada, com també la tenia Marie Fredriksson a la part femenina. Total, que entre guitarres i veus, en passar els temes de Roxette del rock-pop al metall ens queden més monyes, i ni ficant en algun d'ells un doble bombo a pinyó aconsegueixen treure'ns aquesta imatge del cap. Per tant, quant al resultat final, psié.

Lluís