Fa poc, vàrem fer la crítica del nou de Vintersorg, assenyalant l'avintersogament de Borknagar i l'aborknagamenta de Vintersog. Doncs be, aquí tenim un cas semblant, tot i que potser sigui més Symphorce qui s'està abrainstonant i no tant Brainstorm que s'estigui asymphorcejant.

El cas és que Andy B. Frank (líder i cantant de Symphorce i cantant de Brainstorm) ha deixat de banda la seva multitud de registres vocals i s'ha centrat en uns de pocs que empra per als dos grups.

La base és la mateixa, amb unes melodies i unes distorsions similars, fan Power Metal del bo, dur i potent, potser Symphorce es mantè en una base rítmica més power i no tan thrashie com Brainstorm, i disposi de més melodíes a llurs cançons.

La qualitat compositiva i interpretativa en aquest tercer treball de Symphorce ha pujat respecte als seus dos anteriors treballs, hi ha una bona dosis de temes ràpids i potents (com pocs grups de power saben fer) bastant ben combinades amb algun mig temps i fins i tot, alguna coseta més lenta.

El problema és que si ja Brainstorm pecaven de linealitat (melodies i base rítmica), i Symphorce s'està apropant molt, però molt, a la música de Brainstorm, segueixent pecant del mateix i dóna la sensació que no sabran sortir d'aquí, ni uns ni els altres.

Això sí, per al que no hagi escoltat massa a cap dels dos grups, gaudirà com un animal amb aquest power metal del pur i dur (anava a posar "del bo" però es veu que darrerament l'únic bo és el que ven).