Fins avui mateix, sempre havia cregut que Yngwie J. Malmsteen feia tot el possible per envoltar-se dels millors cantants. Després de sentir aquest disc, les meves conviccions es debiliten i em pregunto si no serà en Jeff Scott Soto qui sempre va rera dels millors guitarristes... En aquest cas, a més de l'etern tàndem Soto/Jacob a la veu i baix (excel·lent, com sempre), tenim a Pontus Norgren, guitarrista a Humanimal (també amb els altres dos components citats de Talisman) i Thin Lizzy, i autèntic dimoni de les 6 cordes; i si no em creieu, escolteu atentament el disc i, sobretot, la darrera cançó. No només té moltíssima gràcia, sinó que deixa força malferit a cert suec genial del que no vull recordar el nom (la solució: unes línies més amunt...).

En quan al concert, he de reconèixer que no m'hagués importat gens assistir-hi. L'amic Soto està en un estat immillorable (serà per la castanya que confessa que porta a sobre? Segur que hi té a veure), i el grup està totalment compenetrat. La selecció de temes avarca llurs cançons més conegudes, a més d'alguna coseta del projecte abans citat de Humanimal i un parell de versions francament bones.

Moltíssima qualitat en directe, amb uns músics que enlloc d'anar d'estrelles, se dediquen a tocar... quelcom no massa freqüent avui en dia.