 Quan al mirar la portada del disc vaig veure que hi apareixia una urpa (una mica rara i deformada) sortint dels grisos núvols que cobreixen el cel gris, vaig començar a treure conclusions de si el que anava a escoltar al posar el cd seria quelcom simplement bèstia, molt bèstia o extremadament brutal. I de passada ja vaig anar preparant un altre cd perquè la intuïció femenina em deia que no passaria de la segona cançó.
Però resulta que jo de femení no en tinc res (excepte l'atracció que pugui sentir i que sento per aquest sexe, és clar) i quan comença a sonar el primer track em veig obligat a passar a la següent cançó i a la següent, i així fins la darrera fent com una espècie de zapping amb el meu aparell musical, no per no valer ni un duro (0.03 euros, si actualitzem la frase als nostres actuals temps) sinó per cerciorar-me que realment el que sona és el que és. Res de coses bèsties, crits ni res semblant, senzillament hard rock, i a més a més a l'antiga, dels 80, però amb els tocs moderns que se li pot donar en l'actualitat. Ritmes molt enganxosos, amb uns riffs de guitarra nets i molt melòdics al llarg de tot el disc, dirigits per un més que notable treball vocal. Les fantàstiques múltiples veus acompanyant la veu principal en totes les tornades completen aquest increïble treball melòdic d'aquesta banda debutant.
Potser a destacar, per ser els més melòdicament enganxosos de tot el disc, el primer i darrer tall "Wrcking Ball" i "Rock and Roll Runaway", "Calling You Tonight" i "Falling Star".
Sergi
|
