A cada camp artístic hi ha innovadors i imitadors, llops i ovelles i joies que sorgeixen d’entre munts de mediocritat.

Durant sis anys, Charmand Grimloch (el grotesc boig responsable de Tartaros) ha estat forjant certa fama de visionari del Black Metal. És realment un pioner en el camp del Black Metal atmosfèric i psicodèlic. En aquesta ocasió s’ha endinsat en les desconegudes aigües d’allò musical i ha tornat per a aportar al gènere quelcom fresc.

Tartaros mai ha estat un grup en el sentit tradicional de la paraula, sinó que ha surgit donat als creatius treballs que el propi Charmand ha vingut realizant de forma un tant obscura. Així que el nostre home ha estat expressant llurs estranyes experiències musicals a través d’una sèrie de gravacions: des de la seva primera demo “The Heritage of the Past” en 1993 fins avui en dia amb el presente “The Red Jewel”(1999, gravat al seu propi estudi, SMI), passant pel MCD “The Grand Psychotic Castle” de 1996, treball que li donà el passaport d’entrada a Emperor, com a teclista de gira.

Charmand Grimloch, amb aquest “The Red Jewel”, ens demostra tenir un fi sentit per a crear laberints musicals de sons fantasmagòrics que conjuren extravagants imatges de terrible bellesa i estremidores atmosferes, però, ¿de què ens serveixen aquestes atmosferes quan per a diferenciar cada cançó de la resta t’has escoltar el disc infinitat de cops? Crec jo que de ben poc: les diferencies entre tema i tema són tan sutils que només amb moltes escoltes pots fer-te una idea del que s’amaga darrera de cada cançó que la faci diferent a les demés.

L’aglomeració dels elements fan que no hi hagi ni un petit buit on descansar l’orella i solament una encertada distorsió de les guitarres fa que el virtuosisme de Grimloch a les tecles no s’afogui. Apart d’això, els constants canvis de ritme i estructura són tan propis d’un geni com d’una ment insana per complet.

Entra al castell de Charmand pel teu compte i risc... i potser mai en surtis...