Els admiradors de la veu de Queensrÿche, Geoff Tate, poden estar contents: El seu ídol acaba de treure un disc en solitari. Sí senyors i simpàtiques senyoretes, ha tornat aquella curiosa veu intentant fer-se un lloc a les botigues de discs, per ser vist i comprat per algun d'aquells incondicionals de tota la vida, perquè si no és així és impossible que algú compri aquest cd. Qui llegeixi això pensarà: "Collons, tan dolent pot arribar a ser aquest disc?" Doncs no és que sigui dolent, és que no té res! Ni bones cançons, ni ritme, ni ganxo, ni res. Bé, té un inici bastant decent amb "Flood" i una melodia acústica molt guapa de molt curta durada a "Helpless", i tota la resta és una pallissa, un avorriment, una tortura psicològica poc recomanable per gent amb poca paciència i amb molta facilitat per perdre els nervis. El millor seria que quanta menys gent millor es comprés aquest disc, ja que la matança de Texas seria com un episodi de "Los Osos Amorosos" al costat de la massacre que es podria organitzar contra els venedors de les botigues de cds.

No estem intentant destruir el treball del senyor Tate, ni tenim res en contra seva. Solament pretenem salvar vides innocents. Des d'aquí no podem fer-hi re més.

Que descansin en pau totes les víctimes d'aquest disc.

Sergi