Es impossible no repetir-me i no tornar a utilitzar la frase "màgica" d'en Homer J. Simpson: me aburro!

Taz Taylor és o era fins ara un reconegut guitarrista de suport per a molts grups i compositor a temps parcial per a d'altres projectes. Però ara ha cregut convenient d'ensenyar el seu talent al món en general, amb un resultat no massa satisfactori. Per diversos motius, un d'ells la falta de un clímax vitalista en les cançons o dit en cristià, no emocionen. Un altre que Graham Bonnet ja comença a ser "l'abuelete" simpaticot que t'explicarà batalles de temps immemorials però que, desgraciadament, com molts de la seva generació, no està en el millor moment. Tot plegat fa que "Welcome..." només esdevingui un disc, com a molt, passable.

Devi