Fa poc ens trobàvem a en Charly Sahona que provava d’unir el metall progressiu-neoclàssic amb el rock alternatiu en l'ona més canadenca i comercial, obtenint com a resultat quelcom interessant, però que distava de ser per al consum de tots els públics. Doncs bé, deixem França i anem cap a Polònia, terra de bandes de metall extrem, on aquests debutants han fet quelcom similar però molt més atrevit: barrejar el metall progressiu amb el nu metall més americà i provocador, trobant alguna part gairebé rapejada, com si de Linkin Park es tractés, a la meitat de temes d'una gran complexitat instrumental i estructural.
La diferència amb Charly Sahona és que Terminal han aconseguit que el resultat no sigui només escoltable o interessant, sinó que el so resultant sigui realment atractiu, i la barreja entre estils està feta amb el gust exquisit d'uns bons músics de metall progressiu no cridaner.
Tenien una mà de cartes estranyes, podien haver-se retirat i esperar a una mà amb més possibilitats de guanyar amb de forma més convencional com un trio o dobles parelles, però han apostat dur i encara que el resultat no seria una escala reial, sí que tenim un bon full de figures que ens convida a creure que no s'acovardiran en properes jugades i que tindrem a uns nous jugadors a la taula que hauran de tenir-se molt en compte. De moment aquest full els valdrà per rebre bones crítiques recompensant el mèrit del risc assumit i el bon resultat final obtingut.

Lluís