Cada dia ens sorprenen més els grups d'Europa de l'Est, en aquest cas, d'Slovakia. Mescla de Death Metal i un Metal Gòtic que sorprèn al més currat en el terreny del Metal. És com mesclar una cervesa negra, stout, densa com oli de motor diesel, amb un gust amarg com pocs, amb una cervesa lager molt fina, de gust gairebé dolç i molt suau. Es mescla de diferents formes, prenent glops curts d'ambdues, alternant-les una i altra, o glops més llargs degustant primer una i després l'altra, per a passar de nou a la primera i començar de nou. Fins i tot hi ha moments en què es beuen les dues a la vegada. El més sorprenent de tot, és que la barreja pren un gust amb una dimensió pròpia i nova que no tenien les dues cerveses per separat, tot i que mantenen l'esperit de les dues en aquesta mescla. Sé que aquesta barreja de les dues veus oposades no és rés de nou, però normalment la veu femenina resta en un segon pla, en aquest cas, tenen les dues la mateixa importància, i en les ocasions que sonen les dues a la vegada, la veu de Nela (molt semblant a Anneke de The Gathering) sona melodiosa per sobre de la de Juraj, a qui sembla que estiguin esbudellant mentre canta.
Si havíem alabat l'"Elodia" de Lacrimosa per llur força i per poder provocar diferents estats d'ànim en pocs minuts, el passar de sentir-te plàcidament tranquil al voler estripar al primer que es posés al davant en un parell de minuts, aquí trobem aquesta mescla de sentiments junts però no barrejats, sembla com si s'haguessin fet dues versions d'un mateix tema (quan les dues veus sonen juntes o seguides, normalment estan cantant la mateixa lletra) y que les haguessin gravat una sobre l'altra, amb un resultat que rares vegades podem trobar al Metal, aquest feeling que tant cerquem en les cançons és aquí, però ell mateix està confús perquè no sap d'on surt exactament.
Des de fa més de vint-i-cinc segles, es busca què és allò en les obres d'art que les fa diferents d'un simple gargot en un paper, com carai d'una pedra i una escarpa poden sorgir aquelles formes que fan que oblidem que és només una pedra, i encara no hi ha resposta. Doncs ens sentim orgullosos de dir-vos que per entendre aquesta crítica heu d'escoltar el disc, si tants milers de pensadors no ho han aconseguit, nosaltres no intentarem entendre com d'una barreja com la que fan Thalarion pot sortir una música que et provoqui tal rebel.lió als teus sentiments, aprofitarem millor el temps i anirem a prendre unes cervesetes, això sí, escoltant i fruint d'aquest disc.